TASCA 1
1. Les característiques dels llaguts catalans són:
En l'actualitat se'n troben molt poques, ja que amb l'arribada del motor van desaparèixer a gairebé tot arreu. Ara només es troben per ús recreatiu.
2.
Arquimedes va afirmar que en qualsevol cos submergit en un fluid hi actua una força vertical que l'empeny cap amunt. Quan un vaixell es posa damunt de l'aigua se'n una certa quantitat. El pes de l'aigua que s'ha desplaçat equival a la força vertical en sentit ascendent que fa sobre el vaixell. El vaixell s'enfonsa fins que les dues forces queden equilibrades.
3. Els instruments de navegació són eines utilitzades en el pilotatge de les naus. Els instruments més importants són:
Cristòbal Colom va utilitzar el compàs i l'agulla magnètica. Va descobrir que la variació magnètica canvia d'un lloc a un altre, passant de nord-est a nord-oest. També va utilitzar la seva saviesa per guiar-se.
4.
El plàstic afecta aquesta fauna de manera important quan els animals s'enreden amb aquest o l'ingereixen.
They were also important for the prestige they conferred on their owner and skipper.
Com es feia: El garum era una salsa de peix elaborada mitjançant la fermentació de les vísceres.
El seitó era la principal espècie usada en l'elaboració del garum, seguida de la sardina, el sorell, la lliça, el verat, el turbot i la tonyina vermella.
S'acostumava a barrejar amb vi, vinagre, oli, pebre, sang o aigua i s’utilitzava com a condiment o acompanyament per a molts menjars. També es va emprar en la medicina i la cosmètica.
Qui el feia: Roma va ser el lloc on el garum va tenir major rellevància, tot i que aquest va ser una invenció dels grecs, que van ser els primers en comercialitzar-lo.
- Tenen una eslora de 4 a 12 metres, normalment per a una tripulació de 4 persones
- Tenen una vela llatina de fins a 90 m2
- La fusta que es fa servir per a la quilla és habitualment de faig o server, i la de la quadra, d’alzina i olivera
- Aquestes naus es pinten de blanc amb colors vius.
En l'actualitat se'n troben molt poques, ja que amb l'arribada del motor van desaparèixer a gairebé tot arreu. Ara només es troben per ús recreatiu.
- Cada estiu hi ha competicions de llaguts entre Torrredembarra, Vilanova i la Geltrú i Calafell. En aquestes es rememora l'època en que la falta de ports feia que les mercaderies dels grans vaixells s'haguessin de portar fins a la costa a través d'embarcacions més petites: els llaguts.
2.
Arquimedes va afirmar que en qualsevol cos submergit en un fluid hi actua una força vertical que l'empeny cap amunt. Quan un vaixell es posa damunt de l'aigua se'n una certa quantitat. El pes de l'aigua que s'ha desplaçat equival a la força vertical en sentit ascendent que fa sobre el vaixell. El vaixell s'enfonsa fins que les dues forces queden equilibrades.
- Cartes nàutiques: són mapes a escala de les zones en que el vaixell navega. Les primeres cartes nàutiques van ser dibuixades pels espanyols i els portuguesos durant les exploracions de les Índies Occidentals i les Amèriques.
- Compàs de puntes: serveix per mesurar les distàncies.
- Corredora: s'utilitza per saber la velocitat de la nau, a més se li aplica greix a la part inferior per saber si el fons hi ha sorra o pedres. EL 1733 a bord d'un buc de guerra britànic es van utilitzar per primera vegada.
- Nocturlabi: s'utilitzava per determinar l'hora a través de l'observació de les estrelles. Va ser anomenat per primera vegada per Martín Cortés en l'Art de Navegar, publicat el 1551.
- Astrolabi: s'utilitzava per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitzó. Va ser inventat pels grecs, però no va ser fins dos segles més tard que es va estendre per tot Europa.
- Sonda nàutica: serveix per saber la profunditat i naturalesa del fons. Consistia en un cap a l'extrem que anava un pes de plom amb una cavitat a la part inferior.
- Radar: serveix per determinar la distància i el volum de l'objecte. Robert Alexander Watson-Watt durant la segona guerra mundial va inventar el radar pels aliats de la victòria final.
- Anell: s'utilitza per mesurar l'altura del sol sobre l'horitzó.
Cristòbal Colom va utilitzar el compàs i l'agulla magnètica. Va descobrir que la variació magnètica canvia d'un lloc a un altre, passant de nord-est a nord-oest. També va utilitzar la seva saviesa per guiar-se.
4.
- Què és el continent de plàstic?
- Per què el plàstic suposa un problema mediambiental tan important?
El plàstic afecta aquesta fauna de manera important quan els animals s'enreden amb aquest o l'ingereixen.
- Quines espècies marines són especialment vulnerables al plàstic?
5.
Vicking ships were marine vessels of unique design, built by the Vickings , which were very important in the society during the Vicking Age.
Vicking ships were marine vessels of unique design, built by the Vickings , which were very important in the society during the Vicking Age.
Firstly, they permitted the Vikings to embark on their voyages of trading, of raiding, and of exploration.
They were also important for the prestige they conferred on their owner and skipper.
The boat-types were quite varied, depending on what the ship was intended for. Generally, they were characterized as being slender and flexible boats, with simmetrycal ends. They were as well clinker built, which is the overlapping of planks riveted together.
Two of the most common kinds of ships were warships (called angskip) and
merchant ships (called knörr)
Typically, a warship is narrower, longer, and shallower than a knörr, and is powered by oars, supplanted by sail. The warship is completely open and is built for speed and maneuverability. In contrast, a knörr is partially enclosed and powered primarily by sail, and cargo carrying capability is the primary concern.
6.
Què era: El garum era una salsa feta de vísceres de peix fermentades que era considerada pels habitants de Roma com un aliment afrodisíac. Aquesta salsa era consumida només pels alts estrats socials.
Com es feia: El garum era una salsa de peix elaborada mitjançant la fermentació de les vísceres.
El seitó era la principal espècie usada en l'elaboració del garum, seguida de la sardina, el sorell, la lliça, el verat, el turbot i la tonyina vermella.
S'acostumava a barrejar amb vi, vinagre, oli, pebre, sang o aigua i s’utilitzava com a condiment o acompanyament per a molts menjars. També es va emprar en la medicina i la cosmètica.
Qui el feia: Roma va ser el lloc on el garum va tenir major rellevància, tot i que aquest va ser una invenció dels grecs, que van ser els primers en comercialitzar-lo.
A les illes Balears es produïa una gran part del garum que es consumia a Roma; tant l'illa de Menorca com la de Mallorca es van especialitzar en exportar aquesta salsa.
Comentarios
Publicar un comentario